Com podem integrar els objectius de la llei de canvi climàtic a les polítiques sectorials?

12
El canvi climàtic a Balears
septiembre 26, 2016

En aquesta entrada de blog, volem rebre les vostres opinions sobre si el camí que ha traçat la Generalitat de Catalunya quant a l’elaboració d’una llei de canvi climàtic basada en la integració d’objectius sobre les diferents polítiques sectorials és adequada o si, d’altra banda, pensau que hauríem d’optar per plantejar un altre sistema.

Els objectius de la llei de canvi climàtic de la Generalitat es poden resumir en els aspectes següents: 

a) Que Catalunya esdevingui menys vulnerable als impactes del canvi climàtic a través dels instruments de planificació i programació.
b) Que s’introdueixin els canvis necessaris en els sistemes econòmics, socials i ambientals que garanteixin llur funcionalitat en les noves condicions climàtiques.
Així mateix, per tal d’establir un mecanisme d’adaptació que es pugui implementar al conjunt de plans sectorials, la Generalitat de Catalunya parteix de la base de la reducció de la vulnerabilitat al canvi climàtic i de les emissions de gasos de efecte hivernacle (GEH), a partir dels criteris següents:

Les diferents polítiques sectorials del Govern de la Generalitat han d’integrar en la seva planificació, execució i control les mesures adequades per reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic d’acord amb el que s’estableix a la llei.

D’acord amb l’apartat anterior, i pel que fa a l’àmbit de la protecció civil, el departament competent en la matèria ha d’incloure en els plans d’emergència i de protecció civil vigents les modificacions que s’escaiguin com a conseqüència de l’increment en la intensitat i la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems.
S’han de preveure també, quan es tracti de sectors susceptibles de generar emissions de GEH, les mesures tècnicament i econòmicament viables per a la reducció d’aquestes emissions.

Agricultura i ramaderia

Les mesures que s’han d’adoptar en matèria d’agricultura i ramaderia han d’anar encaminades a reduir la vulnerabilitat i les emissions de GEH del sistema agrari català, i han de tenir en
compte especialment:

a) La incorporació en la planificació del reg agrícola dels impactes observats i projectats del canvi climàtic, amb atenció especial al risc d’una garantia insuficient en la disponibilitat d’aigua per a reg.
b) El foment prioritari de les mesures adreçades a la intensificació de les modernitzacions de regadius que comportin un aprofitament millor i més racional de l’aigua amb la màxima eficiència energètica.
c) L’impuls al reg de suport per als cultius tradicionals de secà amb l’objectiu d’assegurar-ne la pervivència i productivitat.
d) La valorització d’espècies o de varietats pròpies o foranes adaptades a les noves condicions ambientals d’acord amb treballs genètics i ecofisiològics.
e) La utilització progressiva de fertilitzants d’origen biorgànic en detriment d’aquells fertilitzants químics altament emissors de GEH.
f) La minimització de les emissions derivades de les dejeccions ramaderes a través dels diferents tipus de gestió.
g) La promoció dels productes agroramaders de proximitat a través de les eines de suport de què disposa el Govern.

Aigua

Les mesures que s’han d’adoptar en matèria d’aigua han d’anar encaminades a reduir la vulnerabilitat del sistema hídric i han de tenir en compte especialment:

a) La implantació dels cabals de manteniment en els cursos fluvials de les conques internes de Catalunya, així com la revisió successiva en funció de l’evolució de les variables climàtiques.
b) L’aplicació de mesures econòmiques per a la restauració integral progressiva dels ecosistemes i per a la gestió del cicle de l’aigua.
c) La interconnexió de les xarxes d’abastament com a mesura que atorga seguretat, flexibilitat i robustesa al sistema d’abastament.
d) La derivació amb caràcter prioritari dels recursos hídrics aconseguits mitjançant millores d’estalvi i eficiència cap a l’assoliment dels objectius de qualitat dels ecosistemes aquàtics i, en cas de sequera extrema, cap a l’abastament urbà.
e) L’avaluació de la vulnerabilitat en les diverses masses d’aigua continentals i costaneres a partir de la diagnosi.

Biodiversitat

Les mesures que s’han d’adoptar en matèria de biodiversitat han d’anar encaminades a reduir la vulnerabilitat de la biodiversitat i han de tenir en compte especialment:

a) L’avaluació dels impactes del canvi climàtic en les mesures de planificació i de gestió dels espais naturals per garantir-hi la conservació de la biodiversitat.
b) La preservació de la permeabilitat ecològica i l’evitació de la fragmentació dels hàbitats i dels sistemes naturals, a través de la planificació amb incidència territorial.
c) L’efectivitat de les polítiques de pagament per serveis ambientals per tal d’incentivar les activitats que mantenen i milloren els serveis dels ecosistemes.

Energia

Les mesures que s’han d’adoptar en matèria d’energia han d’anar encaminades a reduir la vulnerabilitat i les emissions de GEH del sistema energètic, i han de tenir en compte especialment:

a) L’impuls a les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica.
b) La promoció de les energies renovables a Catalunya.

Indústria, serveis i comerç

Les empreses amb centres de treball a Catalunya que en el seu conjunt tenguin més de 250 treballadors que vulguin acollir-se als ajuts, bonificacions i beneficis fiscals relatius a actuacions i projectes de naturalesa ambiental, energètica, d’innovació o per a una transició cap a una economia baixa en carboni, establerts o gestionats pel Govern de la Generalitat de Catalunya, han d’acreditar:

a) L’anàlisi de llur vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic i, si s’escau, un calendari de mesures d’adaptació.
b) L’inventari de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle del conjunt dels seus centres així com les actuacions que estan portant a terme per reduir-les.

Infraestructures

Els gestors de les infraestructures existents portuàries, d’aeroports, de transport terrestre, d’energia, de residus i d’aigua de Catalunya que vulguin acollir-se als ajuts, bonificacions i beneficis fiscals relatius a actuacions i projectes de naturalesa ambiental, energètica, d’innovació o per a una transició cap a una economia baixa en carboni, establerts o gestionats pel govern de la Generalitat de Catalunya, han d’acreditar:
a) L’anàlisi de llur vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, d’acord amb el marc estratègic de referència, la incorporació de mesures que millorin la seva resiliència al canvi climàtic i, si s’escau, un calendari de mesures d’adaptació i l’establiment d’un mecanisme de seguiment.
Els promotors de la planificació i dels projectes constructius de noves infraestructures portuàries, d’aeroports, de transport, d’energia, de residus i d’aigua que es desenvolupin a Catalunya han d’incorporar, en el marc de l’avaluació ambiental de plans i projectes:
a) L’anàlisi de la seva vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic i l’establiment d’un mecanisme de seguiment. Aquesta anàlisi ha d’avaluar, pel cap baix, l’impacte sobre la nova infraestructura tant de fenòmens meteorològics extrems (sequeres, onades de calor, inundacions, temporals marítims) com de manca de subministraments (energia, aigua, matèries primeres), i el sistema de monitoratge de les mesures.
b) L’avaluació de llur contribució a les emissions de GEH tant en la fase de construcció com d’explotació. Aquesta avaluació ha de recollir, pel cap baix i per a cada una de les alternatives, una estimació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Transports i mobilitat

Les mesures que s’han d’adoptar en matèria de transports i mobilitat han d’anar encaminades a reduir la vulnerabilitat i les emissions de GEH, i han de tenir en compte especialment:
a) La racionalització de la demanda de mobilitat i transport tant de mercaderies com de persones mitjançant el desenvolupament, entre d’altres, d’instruments de gestió, informació, integració tarifària i plataformes intermodals.
b) L’impuls a la millora en l’eficiència energètica del parc de vehicles, a la diversificació energètica i als mitjans de transport energèticament més eficients, tot i atenent de no transvasar les emissions cap a d’altres contaminants amb impactes locals.
c) La creació de les condicions tècniques i de gestió que facilitin la integració i la intermodalitat dels diferents modes de transport.
Les flotes de transport de mercaderies i els operadors de transport públic de viatgers han d’informar els usuaris del servei de la quantitat de GEH emesos per a la prestació del servei.
En els diferents mitjans o aplicacions informàtics que informin o permetin consultar els diferents modes de desplaçament, cal que l’operador de transport públic destaqui la quantitat de GEH estalviats en desplaçar-se mitjançant modes actius en lloc de fer-ho en vehicle privat motoritzat.

Turisme

Les mesures que s’han d’adoptar en matèria de turisme han d’anar encaminades a reduir la vulnerabilitat i les emissions de GEH, i han de tenir en compte especialment:
a) El foment d’un model turístic que avaluï les noves situacions, tant les oportunitats com les amenaces, derivades dels impactes del canvi climàtic.
b) El tractament de la sostenibilitat del sector turístic, inclosos els recursos, productes i destinacions, de forma integral.
Entre els criteris de valoració per al finançament de projectes per al foment del turisme en el marc del fons creat a la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics i desenvolupat al Decret 161/2013, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del fons per al foment del turisme o d’altres instruments de finançament públics, constitueix un criteri de selecció positiu el fet que els beneficiaris disposin d’una planificació que inclogui les mesures necessàries per tal de:
a) Reduir el seu impacte en la generació de gasos amb efecte d’hivernacle.
b) Incrementar l’eficiència i l’estalvi d’aigua i energia, l’autoconsum d’energia de fonts renovables i la reducció en la generació de residus.
c) Disminuir la vulnerabilitat davant dels fenòmens meteorològics extrems.
d) Sensibilitzar, informar i educar tant els treballadors del sector com els turistes sobre l’ús sostenible dels recursos.
Amb l’objectiu de reduir llur vulnerabilitat davant de fenòmens meteorològics extrems i en el marc dels instruments de col·laboració existents, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha d’instar i oferir suport als municipis que tenguin la consideració de turístics perquè disposin, en el marc de les seves competències, d’una planificació que incorpori una avaluació de les mesures específiques per garantir els serveis bàsics municipals en època de màxima afluència turística. Aquests serveis bàsics inclouen l’abastament d’aigua potable, el subministrament d’energia, la gestió de residus, el transport, la depuració d’aigües residuals urbanes i l’atenció primària de salut.

Urbanisme i habitatge

Les mesures que s’han d’adoptar en matèria d’urbanisme i habitatge han d’anar encaminades a reduir la vulnerabilitat i les emissions de GEH, i han de tenir en compte especialment:
a) L’adaptació de la normativa urbanística i energètica per tal que la promoció de les noves àrees residencials siguin àrees el màxim d’autosuficients energèticament.
b) El foment de l’ús d’energia provinent de fonts renovables en el sector de l’edificació, prioritzant aquelles que no generen un transvasament cap a d’altres contaminants amb impactes locals.
c) L’impuls a les polítiques actives que fomentin la rehabilitació energètica del parc d’habitatges existents així com la millora de l’estalvi i l’eficiència energètica, i especialment aquelles actuacions adreçades a la reducció de la demanda energètica i de recursos naturals.
d) L’adaptació de la normativa urbanística i mediambiental per tal que tant les figures de nous planejaments urbanístics i llurs modificacions i revisions, com el planejament territorial, incorporin una anàlisi quantitativa i una valoració descriptiva de l’impacte sobre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i dels impactes del canvi climàtic sobre el nou planejament, així com mesures per a la seva mitigació i adaptació. Aquesta anàlisi ha d’incloure les emissions vinculades a la mobilitat generada, als consums energètics del cicle de l’aigua, de residus i les associades als consums energètics dels usos residencials i terciaris.
El Govern de la Generalitat de Catalunya i les administracions locals han de promoure:
a) L’ús, per part dels professionals en el disseny, projecció i construcció de zones residencials, de fonts d’energia renovable per a calefacció i refrigeració.
b) La construcció amb criteris bioclimàtics.
c) El foment de les mesures necessàries per a la millora del clima urbà, en especial la reducció dels efectes de les illes de calor urbana.
d) Que els municipis, en el seu ordenament urbanístic, tenguin en compte les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut sobre la superfície de verd urbà per habitant.
e) La reserva de punts de càrrega de vehicles elèctrics en els centres de treball i edificis públics.
Per conèixer amb més profunditat les característiques de la llei de canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya i fer-vos una idea de com volem que s’adhereixi la llei de canvi climàtic del Govern de les Illes Balears a les nostres condicions geogràfiques i ambientals podeu consultar-ne l’avantprojecte: https://goo.gl/wErzcR

Deixau els vostres comentaris i opinions al nostre blog!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *